dissabte, 21 d’octubre de 2017

Entrevistem Omar Figueroa Túrcios


Nuestra programación  cuenta periódicamente  con cursos y master class de profesionales de  reconocido prestigio que trabajan en los àmbitos de la caricatura, el còmic, el humor gràfico... Omar Figueroa Túrcios es uno de los grandes maestros con los que hemos podido contar. En esta entrevista le preguntamos esencialmente sobre sus caricaturas, un bloque importante de su trabajo, pero este artista  también lleva a cabo una intensa actividad en el humor gráfico y la ilustración.


 

 Para aquellos que no te conozcan, ¿nos presentas a Omar Figueroa Turcios?


Soy de Corozal(Sucre), Colombia.Nací en 1968.

Desde 1999 resido en Alcalá de Henares, España.

Siempre me ha llamado la atención la caricatura en todas sus ramas: Fisonomía, humor gráfico, opinión política, tira cómica e ilustraciones para artículos de prensa.

Me siento más fisonomista y humorista gráfico, y en estos dos campos mi obra ha sido premiada  en varios países.

Pueden seguir mi arte en:
Y saber un poco más de mí:


+ obras:



 Gran parte de tu actividad está dedicada a la caricatura, ¿qué te aporta este tipo de  género?

Me parece muy interesante explorar el rostro humano, buscando nuevas posibi-lidades de un personaje a través de la exageración de sus rasgos sin que pierda el parecido. Reducir a la mínima expresión sus formas pero haciendo sobresalir ese gesto que lo identifica, aquí está la magia de una caricatura.

Me gusta  la caricatura porque no hay “matemática” ni fórmula exacta para hacer un rostro exagerado. Hay unas bases que da el retrato, pero la caricatura es romper con los cánones y empezar cada vez de nuevo.



¿Cómo se consigue caricaturizar sin ridiculizar?

La caricatura busca captar ese gesto humano del personaje, exagerando  las tendencias que lo identifican. Por ejemplo: si tiende a tener una boca grande, la dibujaremos más grande, si tiene los ojos muy pequeños, le reduciremos al máximo el tamaño de los ojos. Reducir más de lo normal también es exagerar.

Lo del ridículo lo entiendo meter a un personaje en una situación incómoda, entonces ya sería Opinión sobre un tema del momento. No en sí por dibujar sólo el rostro. La persona dibujada es como es, con sus rasgos, y esa verdad no se puede ocultar. Le puede gustar  mucho o poco, pero la esencia de una caricatura es exagerar.



¿Consideras  que hay algún tipo de técnica o material más adecuado para ello?

Todas las técnicas son buenas para dibujar, ya depende de cada dibujante con cuál de ellas se siente más cómodo.



 Tu país de origen es Colombia pero vives cerca de Madrid. ¿Has percibido/experimentado alguna diferencia en relación a la manera de recibir una caricatura personal?

La reciben igual en todos los países que he viajado, igual que en Colombia, en España que  en China. Siempre muy sorprendidos, con una sonrisa más grande unos más que otros.



¿Cómo llevas la relación con la nuevas tecnologías en tu trabajo?
La tecnología es una herramienta más, porque la esencia siempre estará en el cerebro humano, demostrando la calidad de la obra ya sea con acuarela, acrílico o con photoshop.



¿Cuáles son tus proyectos actuales?

Mi serie personal de “animalitos”,

publicar a diario dibujos de opinión en el diario EL HERALDO de la ciudad de Barranquilla, Colombia https://www.elheraldo.co/caricaturas

y seguir enviando a concursos de caricaturas y humor gráfico.




                                                           Núria Mallol


dijous, 12 d’octubre de 2017

Exposició d'Azadeh Nasiri


Foto: Xavier Serrano

L'Escola Ermengol de Balaguer combina la seva tasca docent amb l'activitat expositiva i per aquest motiu, s'han programat un seguit d'exposicions bimensuals de diferents artistes que es poden visitar durant  l'horari d'obertura del centre. 
El dimecres 11 d'octubre es va inagurar la mostra de la pintora Azadeh Nasiri . A l'acte, que va comptar amb molt bona acollida, hi van assistir Joan Biscarri, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Balaguer, Lorena González Dios, Regidora de Fires , Festes i Turisme i Sónia Valero, vicepresidenta del Consell Comarcal de la Noguera.



Azadeh Khajeh Nasiri és una prestigiosa artista persa, establerta a Lleida des de 2014.

Aquesta artista plàstica, nascuda a Teheran, té una dilatada trajectòria artística al seu país natal, amb obra en moltes galeries públiques i privades d'arreu del món. Amb la força de la seva obra s’està obrint pas a Catalunya i Europa, on ha participat en diferents exposicions individuals i col·lectives.
 
L'Azadeh ens ofereix ara una selecció de dibuixos de les classes amb modelnu que dona a l’Escola Ermengol de Lleida, on també és professora de Dibuix i pintura.

Reconeix que el llenguatge i l’expresivitat del cos humà formen part de la seva formació acadèmica i són la base de la seva creativitat.

Aquesta vintena de peces, de nova creació, romandran exposades a l’escola d’art Ermengol de Balaguer des de l’11 d’octubre al 15 de desembre de 2017.



Foto: Josep Maria Alarcón

Foto: Xavier Serrano

Foto: Xavier Serrano

Foto: Xavier Serrano

Foto: Xavier Serrano


dimarts, 15 d’agost de 2017

Lleida Body Painting Festival

Ken Goddard


Un dissabte al matí, en un carrer de Lleida, del barri de Pardinyes, un grup de quatre artistes (Josep Maria Alarcón, Oriol Arumí , Rafa Borlansa i Azadeh Nasiri) van començar  a pintar sobre el cos de models (tres dones i un home) que anaven pràcticament nus.  Al seu voltant, organitzadors, fotògrafs, públic assabentat de l’esdeveniment , gent que espontàniament es va anar incorporant i curiosos que passaven de camí. L’art va envair la vorera en una manifestació  a la que alguns estem poc habituats: la pintura sobre els cossos, en anglés: body painting. Es tractaca de la primera edició del Lleida Body Paintig Festival, una iniciativa de la galería d’art “Ars creatio” i l’Escola Ermengol que pretenia mostrar en aquesta ciutat  aquest tipus de creació efímera en la que el llenç és el cos humà. Les /els models s’anaven vestint amb pintura i a mesura que el procés avançava, deixàvem d’assistir a la nuesa per contemplar com la creació pot cobrir sense roba. 

D'esquerra a dreta: Oriol Arumí, Alba Mascarella, Rafa Borlansa, Juan Roure, Josep Maria Alarcón, Sacriel Apocalipsis, Azadeh Nasiri, Aroma Doste.  Imatge de Juan Yeste





Encara que a Lleida sigui la primera vegada que s’organitza un festival d’aquestes característiques, aquests esdeveniments són habituals i molt concurreguts en edicions d’aquest tipus  que podem trobar per tot el món. El més destacat és el  The World Bodypainting Festival ,que es cel.lebra anualment a Àustria i que en la seva darrera edició va comptar amb la participació de més de tres-cents artistes procedents de cinquanta països. En trobem però, altres molt destacats en altres indrets con  América del Nord, Austràlia, Itàlia i també al nostre país. 

Ken Goddard


Ken Goddard

El body painting es practica  des de la història remota de la humanitat, encara que al 1959 el pintor americà Allan Kaproll li  va posar el nom .  S’han descobert les primeres manifestacions en  gravats en roques de l’era del Neolític, en les que es pot veure cossos de dones adornats amb línies geomètriques.  En totes les cutlures tribals podem observar encara l’ús de pigments naturals que serveixen per vestir el cos en cerímónies, rituals de pas o com a ”abillament” de propietats màgiques. Juli César en la guerra de les Gàlies parla de guerrers celtes  pintats de blau, un color que aconseguien amb un tint que les confería un poderós ascendent per espantar enemics i els protegía del fred.  

Juan Yeste

Parlem de personatges remots i de tribus amb les que convivim, de rituals que ens semblen llunyans i  que d’alguna manera, actualment seguim, encara que sigui en formes diluïdes pel temps. La pintura dels cossos en la societat occidental actual és una manifestació del body art (body painting, tatutatges, piercings…), que es reactiva a principis de S XX i que adquiereix força als anys 50/60 quan es relaxen les costums envers la nuesa. Es tracta d’obres efímeres, ja que un cos concloses desapareixen del cos dels /les models .  S’han de mostrar en el moment de la seva execució o immediatament acabades i cal conservar-les per mitjà de frotografies i gravacions. El carrer pot ser l’espai on es porta  a terme tot aquest  procés , ja que es tracta de  treure l’art de museus i galeries , de trencar esquemes preconcebuts, posant-lo a l’abast de tothom. És  una manifestació d’art conceptual amb una posada en escena, que li pot donar de vegades matisos teatrals. Els cossos són suports i les seves formes intereaccionen amb les creacions i els creadors. El plantejament per a l’artista és un altre, ja que es treballa amb volums, amb mutiplicitat de dimensions i amb llenços plens de vida. Podem trobar creacions magnífiques, obres de gran qualitat, conservades només per mitjà de la imatge.
A Lleida, amb aquest primer Lleida Body painting festival, s’ha fet un primer pas (amb molta modestia i prudència) per treballar en aquesta direcció, per mostrar quelcom que batega al món de l’art  actual arreu del món. Institucions com el Departament de Cultura , la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs li ha donat suport i els organitzadors ja treballen en properes edicions. 


Juan Yeste

Ken Goddard

Juan Yeste

Ken Goddard


Azadeh Nasiri (pintora):

Juan Yeste

“Aquesta obra té dos significats. El primer concepte fa referencia a que les dones sempre estan en segon pla, però el món és dins seu i la vida flueix a través d’elles. La segona idea és la manca d’aigua al món . Cada ésser humà té l’obligació de salvar-lo de la desidratació en el futur . Cada any, aquest problema és més greu” 







Josep Maria Alarcón (coorganitzador i pintor):

En aquesta ocasió, la meva intervenció s'ha desenvolupat fora dels paràmetres habituals, tot i que sense abandonar el context del meu projecte "Ex libris".

Juan Yeste
L'obra és fruit de la subjectivitat del creador i en ella, el color comparteix protagonisme amb les formes, l'anatomia de la model i la textura visual.
Del resultat, cal destacar el diàleg conceptual que s'estableix a través del llenguatge de l'abstracció lírica entre la forma, la línia i el color, articulat amb la icona de la proporció àuria, la lletra phi, en aquesta ocasió executada amb gest cal·ligràfic i en color blanc. Phi representa el número auri, paradigma de la bellesa universal des de l'antiga Grècia



Oriol Arumí(pintor):

Juan Yeste
“Amb la meva intervenció de body painting vaig buscar fer un pas més en el procés personal que em porta del realisme cap a l’abstracció, que em permet expressar-me d’una manera única, completament diferent a la de qualsevol altre artista, i lliure de la tirania de la necessitat de buscar semblances amb el món real propia del realisme. Em va semblar genial la idea d’invertir la tendència dels meus darrers anys en que he pintat cossos femenins davant d’un fons abstracte, i almenys per un dia, fer que les taques abstractes s’integressin amb la model. Això m’obre les portes a nous experiments, aplicant-ho al muralisme”



Rafa Borlansa(pintor):

Body Painting: quan la pell esdevé Art"
Juan Yeste
Quan contemplem un cos humà el veiem delimitat per la pell que l’envolta. Però la pell, definida així com a límit de l’ésser, n’esdevé alhora la prolongació, la capa que li permet la relació amb la resta dels éssers i dels materials que l’envolten i també amb el Tot. Intervenir a sobre de la pell d’un altre és un exercici d’expressió artística, de transformació, però alhora suposa un acte d’intimitat, ja que implica envair el seu espai personal.
El Body Painting és bellesa en moviment, força, color, però també fusió entre la matèria viva i la inerta: pell, suor, pintura i pinzell s’uneixen per transformar-se en una cosa nova i sorprenent.
En el meu cas, el motiu, la interpretació d’una de les grans obres de la història de l’art, El Guernika, ens transporta, a més, a un món de diàleg i mestissatge d’autors.”


Ermengol (coorganitzador):

“Lleida Body Painting Festival és una confluència d'idees entre l'Escola Ermengol i la galeria Ars Creàtio. L'Escola feia temps que treballava amb laidea de fer tallers de Body Painting i un dia,  Josep Maria Alarcón (Ars Creàtio),en una xerrrada informal,  ens comenta que ell també vol fer algo sobre aquesta expressió artística poc habitual a Lleida. Alarcón suggereix donar-li format de festival i des d’aquest, oferir  a la nostra escola tallers de técniques de pintura sobre el cos humà.
 Aquesta primera edició ha estat també un assaig per coneixer aspectes de funcionament, la reacció del públic i qüestions logístiques, tenin en compte que es una activitat que es fa al  carrer. El balanç d'aquest primer festival és molt possitiu en tots els aspectes: ens convida a continuar i ja estem treballant en la segona edició que es faria el  dissabte 2 de juny al mateix lloc. Ja ens comencen a arribar propostes d'artistes d'arreu que volen participar  el proper any. Ara toca gestionar bé el creixement, que ens obligarà, entre altres coses, a valorar la qualitat artística dels participants per tal de garantir un nivell alt que contribueixi al prestigi del certàmen. Un dels nostres propòsits es trobar també esponsorització, per poder donar premis a les millors obres. Demanarem  també una major implicació de les entitats públiques lleidatanes.  Estem davant d'un projecte que ens agradaría que  posicionés Lleida al circuit mundial d'aquest gènere.” 

Juan Yeste


                                                                                                                                                                                          Núria Mallol 

Patrocini: Diputació de Lleida, IEI, Departament de Cultura
Col.laboren: Bar/Restaurant Txema, Grup Seven, Juan Yeste, Ken Goddard