A partir de gener de 2017
dijous, 29 de desembre del 2016
Taller de teixit amb teler per a nens i nenes
dilluns, 26 de desembre del 2016
dimarts, 20 de desembre del 2016
Entrevista a David Pugliese
Durant el mes de juliol vam tenir a la nostra escola al dibuixant argentí David Pugliese impartint un curs d'il.lustració amb diferents tècniques, suports i materials.
A Argentina,el seu país d'origen,inicia la seva llarga i interessant trajectòria com a dibuixant.
Actualment viu a Barcelona, on desenvolupa la seva activitat professional com a il.lustrador freelance. La seva obra es mostra en exposicions individuals i col.lectives i en publicacions com: Editorial SQP (USA),
revista BOOM! (USA), The Wittenburg Door (USA), Teína (España),
Reader´s Digest (Argentina), BAvoice, Revista Arlequín, Catrasca, Orsai
(Argentina).
Para los que no te conocen, ¿quién es David Pugliese?
Soy un dibujante argentino. Me dedico desde hace 20 años al dibujo, comencé a estudiar en el año 1996 y a partir del año 2000 empecé a publicar mis ilustraciones en diversos medios. También en ese año di mis primeras clases a gente que estaba interesada en aprender lo que yo hacía y desde ese momento me di cuenta de que me gustaba mucho enseñar y compartir el conocimiento, lo cual hice en Argentina y ahora hago en Barcelona, cuidad en la que vivo desde el año 2015.
Actualmente hago caricaturas, ilustración editorial e ilustración infantil. También doy clases de dibujo en mi estudio en Barcelona y dicto cursos y talleres en varios lugares como el centro de ilustración Visions y la Escola Ermengol.
Paralelamente a esto, en el año 2015 fundé junto a mi esposa Jésica Cichero, que es diseñadora gráfica e ilustradora, un emprendimiento que se llama ENTUSIASTA GALLERY, a través del cual generamos productos con nuestra obra mas personal, por ejemplo: posters, libros, Art Toys, etc.
¿Cómo ves la situación de tu profesión en el momento actual?
La situación me parece muy buena en general ya que hoy en día uno puede mostrar, ofrecer y compartir su trabajo muy fácilmente. Incluso generar proyectos es bastante sencillo.
La parte negativa es que actualmente se vive en una vorágine que exige resultados inmediatos, eso hace que muchos se consideren profesionales sin tener absolutamente nada de oficio. Algunos pasan por alto que todo tiene un desarrollo.
¿Dirías que se reconoce suficientemente socialmente?
Según mi experiencia creo que sí. Yo trato de exponer mi trabajo por lo menos una vez al año y cuando la gente se para frente a un dibujo, una caricatura o una ilustración, la respuesta es muy positiva. Siempre despierta algo y hace que la persona empiece a preguntarse cosas, ¿cómo se hace?, ¿cuánto tiempo te llevó hacer esto?, De alguna forma se empieza a valorar y a respetar un poco mas el hecho de que alguien pase muchas horas dibujando.
¿Cómo te parece que las nuevas tecnologías se pueden relacionar con tu trabajo?
La tecnología es muy importante hoy en día, de hecho ha modificado totalmente el oficio.
Uno puede trabajar desde su casa y enviar un archivo con la ilustración a cualquier parte del mundo en un parpadeo. Por ejemplo en el año 2013 salió mi primer libro de caricaturas, que fue ilustrado y diseñado en Buenos Aires, lo publicó la editorial CartoonArk en Atenas, Grecia y se puede comprar desde cualquier parte del mundo.
También las redes sociales son muy importantes para la difusión del trabajo y sobre todo para compartir información entre colegas, para ayudarnos entre todos.
Además muchos ilustradores trabajan con técnicas digitales y hacen todo en el ordenador.
Yo prefiero dibujar y pintar con técnicas tradicionales: lápiz, tinta, acuarela, acrílico, óleo. Entonces todo lo tengo que pasar por el scanner. No tengo paciencia para dibujar o pintar digitalmente, me resulta muy aburrido.
¿Cuál crees que puede ser la contribución de la Escuela Ermengol para el conocimiento y la difusión de este tipo de arte?
Es muy grande la contribución de un centro de enseñanza como la Escola Ermengol, ya que permite a la gente poder estudiar una gran variedad de disciplinas, con muy buenos profesores. Sobre todo es fundamental el hecho de que esté dirigida por profesionales experimentados como lo son Paco Ermengol y Matías Tolsà.
¿Cómo crees que se relacionan el talento, el trabajo y la formación en el arte?
El talento es algo que se puede tener o no. No sé, no me parece algo relevante. Hay gente talentosa que no hace nada con eso. Lo esencial es tener ganas y voluntad de aprender.
La formación es muy importante, en todo momento, uno no deja de aprender nunca. Estudiar hace que se ahorre mucho tiempo y abre nuevos caminos.
El trabajo es lo fundamental, es lo único de lo que no se puede prescindir. Con paciencia, esfuerzo y dedicación todo se puede aprender e incluso dominar, hasta lo mas complejo.
http://www.davidpugliese.com/
http://www.entusiastagallery.com/
Núria Mallol
A Argentina,el seu país d'origen,inicia la seva llarga i interessant trajectòria com a dibuixant.
Para los que no te conocen, ¿quién es David Pugliese?
Soy un dibujante argentino. Me dedico desde hace 20 años al dibujo, comencé a estudiar en el año 1996 y a partir del año 2000 empecé a publicar mis ilustraciones en diversos medios. También en ese año di mis primeras clases a gente que estaba interesada en aprender lo que yo hacía y desde ese momento me di cuenta de que me gustaba mucho enseñar y compartir el conocimiento, lo cual hice en Argentina y ahora hago en Barcelona, cuidad en la que vivo desde el año 2015.
Actualmente hago caricaturas, ilustración editorial e ilustración infantil. También doy clases de dibujo en mi estudio en Barcelona y dicto cursos y talleres en varios lugares como el centro de ilustración Visions y la Escola Ermengol.
Paralelamente a esto, en el año 2015 fundé junto a mi esposa Jésica Cichero, que es diseñadora gráfica e ilustradora, un emprendimiento que se llama ENTUSIASTA GALLERY, a través del cual generamos productos con nuestra obra mas personal, por ejemplo: posters, libros, Art Toys, etc.
![]() |
David Pugliese |
![]() |
David Pugliese |
¿Cómo ves la situación de tu profesión en el momento actual?
La situación me parece muy buena en general ya que hoy en día uno puede mostrar, ofrecer y compartir su trabajo muy fácilmente. Incluso generar proyectos es bastante sencillo.
La parte negativa es que actualmente se vive en una vorágine que exige resultados inmediatos, eso hace que muchos se consideren profesionales sin tener absolutamente nada de oficio. Algunos pasan por alto que todo tiene un desarrollo.
¿Dirías que se reconoce suficientemente socialmente?
Según mi experiencia creo que sí. Yo trato de exponer mi trabajo por lo menos una vez al año y cuando la gente se para frente a un dibujo, una caricatura o una ilustración, la respuesta es muy positiva. Siempre despierta algo y hace que la persona empiece a preguntarse cosas, ¿cómo se hace?, ¿cuánto tiempo te llevó hacer esto?, De alguna forma se empieza a valorar y a respetar un poco mas el hecho de que alguien pase muchas horas dibujando.
La tecnología es muy importante hoy en día, de hecho ha modificado totalmente el oficio.
Uno puede trabajar desde su casa y enviar un archivo con la ilustración a cualquier parte del mundo en un parpadeo. Por ejemplo en el año 2013 salió mi primer libro de caricaturas, que fue ilustrado y diseñado en Buenos Aires, lo publicó la editorial CartoonArk en Atenas, Grecia y se puede comprar desde cualquier parte del mundo.
También las redes sociales son muy importantes para la difusión del trabajo y sobre todo para compartir información entre colegas, para ayudarnos entre todos.
Además muchos ilustradores trabajan con técnicas digitales y hacen todo en el ordenador.
Yo prefiero dibujar y pintar con técnicas tradicionales: lápiz, tinta, acuarela, acrílico, óleo. Entonces todo lo tengo que pasar por el scanner. No tengo paciencia para dibujar o pintar digitalmente, me resulta muy aburrido.
![]() |
David Pugliese |
¿Cuál crees que puede ser la contribución de la Escuela Ermengol para el conocimiento y la difusión de este tipo de arte?
Es muy grande la contribución de un centro de enseñanza como la Escola Ermengol, ya que permite a la gente poder estudiar una gran variedad de disciplinas, con muy buenos profesores. Sobre todo es fundamental el hecho de que esté dirigida por profesionales experimentados como lo son Paco Ermengol y Matías Tolsà.
¿Cómo crees que se relacionan el talento, el trabajo y la formación en el arte?
El talento es algo que se puede tener o no. No sé, no me parece algo relevante. Hay gente talentosa que no hace nada con eso. Lo esencial es tener ganas y voluntad de aprender.
La formación es muy importante, en todo momento, uno no deja de aprender nunca. Estudiar hace que se ahorre mucho tiempo y abre nuevos caminos.
El trabajo es lo fundamental, es lo único de lo que no se puede prescindir. Con paciencia, esfuerzo y dedicación todo se puede aprender e incluso dominar, hasta lo mas complejo.
http://www.davidpugliese.com/
http://www.entusiastagallery.com/
Núria Mallol
diumenge, 18 de desembre del 2016
diumenge, 11 de desembre del 2016
Elogi del dibuix, per Josep Maria Maya
Elogi del dibuix
Tot mamífer
bípede de bona família té una ment i dues mans. Quan el cervell i les mans
treballen junts el primer que surt d’elles són dibuixos. En l’aire, sobre la
sorra, la pedra o el paper: traços i dibuixos.
Abans d’escriure i de pintar, els humans ens expressem, ens comuniquem,
ens entenem i projectem amb dibuixos. La línia és el camí més curt entre una idea i la
materialització d’aquesta.
![]() |
Arxiu Escola Ermengol. N. Mallol |
El que no es pot
dibuixar, no existeix. El que es dibuixa, un dia o un altre serà una realitat.
Quan es dibuixa, cal mirar, observar, analitzar, descriure, planificar, organitzar, ordenar, relacionar, controlar, explorar, provar, recordar, explicar... la mirada del dibuixant mai és supèrflua. La major llibertat, claredat, expressivitat i senzillesa s’aconsegueix dibuixant molt.
El dibuix és un
llenguatge universal; per comunicar-nos millor, hauríem de parlar menys i
dibuixar més.Verbalitzar pot ser retòric i conduir-nos a falsedats. El dibuix
és ràpid, directe i mai enganya: el que veus és el que hi ha. Un bon dibuix no
deixa espai a la mentida.
El dibuix és un
factor d’integració social, estableix ponts entre l’alta cultura i la cultura
popular. Les idees utòpiques i els somnis impossibles comencen i acaben en
dibuixos.
Dibuixar és una
de les coses més barates, senzilles i fàcils que es poden fer en qualsevol lloc
i ocasió.
El dibuix és
intuïtiu, immediat i visceral, només requereix una mínima concentració,
reflexió i síntesi.
![]() |
Azadeh Nasiri |
Que no ens enganyi la modernitat mal entesa: el dibuix és bo, ràpid i necessari. També és democràtic, poderós i una font de coneixement.
I útil. És la
base per treballar en el cinema, la publicitat, la il·lustració, l’arquitectura,
el disseny, la moda, la dansa, el còmic, el graffiti, l’humor gràfic... Potser
hi ha alguna cosa que pugui fer-se sense un dibuix previ?
El dibuix és
sexy!
Josep M. Maya
dilluns, 28 de novembre del 2016
Casal de Nadal
Les vacances es poden aprofitar per descansar o per fer activitats que ens permetin gaudir del que ens agrada, tant els adults com els més petits de la casa.
Per a nens i nenes de 3 a 12 anys, hem preparat un un Casal de Nadal en el que podran treballar diferents disciplines artístiques plàstiques que els permetin crear, aprendre i desenvolpar les seves capacitats artístiques i de creació. Es farà entre els dies 27 de desembre al 5 de gener en dos torns en horari de matí.
Per a nens i nenes de 3 a 12 anys, hem preparat un un Casal de Nadal en el que podran treballar diferents disciplines artístiques plàstiques que els permetin crear, aprendre i desenvolpar les seves capacitats artístiques i de creació. Es farà entre els dies 27 de desembre al 5 de gener en dos torns en horari de matí.
diumenge, 6 de novembre del 2016
Escola Ermengol. L'art per a la comunitat
Aquest article és una versió ampliada del que es va publicar al número 9 de la revista Plec d'octubre de 2015.
L'Escola
Ermengol és un espai dedicat a l'ensenyament i el gaudi de l'art i l'expressió
gràfica a infants i adults. Com explica el seu director, Ermengol Tolsa, el seu
ventall d'alumes va des dels 4 anys fins als 104 . Va obrir les seves portes l'any 2011 i
desde llavors, persevera en el seu propòsit de ser un espai que dignifiqui el
paper de l”art en societat i se”l reconegui com un llenguatge expressiu amb
valor propi . Es pretén proporcionar eines de qualitat a través de les quals,
cadascú. segons les seves possiblilitats, trobi eines per a la seva expressió i
gaudi o senzillament, pugui perfeccionar els coneixements previs que te. El
grau de formació artística que hom tingui no és condicionant per a
incorporar-se a les classes, l”escola està oberta a tothom. Els docents
proporcionen a cadascú, les eines adequades al seu propi procés.
El pintor
Oriol Arumí ,el conductor de les classes de dibuix i pintura per a adults i
joves, fa incidència en que el que és més important és que els alumnes gaudeixin
amb el que fan. Un cop es treballen unes bases per mitjà d”exercicis comuns,
cadascú explora segons els seus interessos i en aquest sentit, no hi ha l'exigència
d”un nivell determinat. Es respon a les necessitats de cadascú i es pot
proporcionar una formació de tipus acadèmic o senzillament les eines i les
tècniques per que es trobi en l'art una forma de manifestació personal i lúdica.
Explica Arumí que les classes de pintura i dibuix poden convertir-se un espai de
desconnexió o en un moment de retrobada amb allò que fèiem a la infància i hem
perdut. S'hi troben persones amb interessos comuns i es pot compartir
experiències i inquietuts,perquè molts artistes
treballen a casa i sovint s'experimenta una sensació de solitud.
Les classes
de model nu són una eina més que completa aquesta formació artística, ja que es
pot treballar '”anatomia humana si es vol incorporar figures a les obres. La
pintora Azadeh Nasiri és la responsable de les sessions en les que els alumnes
poden disposar d'un/a model del natural. Aquest fet permet treballar amb
diversitat de posats, técniques, il.luminació,...mentre es pot anar adaptant els temps que
cada alumne necessita. Aquest és un recurs que motls cops, es complex d”obtenir
si hom treballa sol i en aquests moments, l'Escola Ermengol és l'únic espai a
la ciutat que l'ofereix.
Les nenes i
les nens i els/les joves tenen el seu propi lloc i constitueixen un dels grans
blocs formatius. Les classes s'estructuren
en dos grups per edats: de 4 a 7 anys i de 8 a 12 anys. Mireia Barés i Matías Tolsà són els professionals que condueixen els cursos d'Iniciació
al món artístic i Dibuix i color. Es pretèn treballar per a que aquests nois i
noies adquireixen uns coneixements artístics que els permetin conèixer i
estimar l'art. Així mateix, se'ls proporciona un ventall més ampli '”habilitats
expressives (llenguatges expressius) ,sempre amb l'objectiu de que treballin
amb plaer i entusiasme. El pensament d”Arno Stern és l'eix fonamental sobre el
que gira el plantejament metològic d”aquestes etapes. Stern, una figura de
referència pel que fa al dibuix i la creació infanltil, considera que aquests són les eines
que fan que cada nen i cada nena es senti ell mateix i treballi segons les
seves necessitats. La figura del docent és la de guía i facilitador per a que
conegui els instruments que té al seu abast i els empri corrèctament de forma
autònoma i ordenada. El producte, el seu treball, ha de ser una el·laboració
pròpia que no ha d'estar condicionada ni sotmesa al judici dels adults. El
respecte per les seves creacions és màxim , no hi ha judicis, ni preguntes que puguin dirigir el resultat
final ni el concepte que els infants en puguin de les seves pròpies produccions
perquè es tracta al cap i a la fi, que se senti còmode amb ell mateix i trobi
maneres de construir-se com a persona amb seguretat i confiança.
Els joves i
adolescents són els usuaris majoritaris dels cursos de còmic. Els dibuixants
Carles Alberdi i Paco Hernández en són
els conductors. Hernández explica que abans de que els alumnes posin a dibuixar, és
fonamental proporcionar-los uns principis i uns coneixements bàsics sobre el
génere en general per passar després a
concretar les característiques
dels diferents estils.Se'ls motiva per a que llegeixin, coneguin els géneres,
els recursos narratius, els autors i la seva història, motivacions, .Per això
en cada classe es combina el treball pràctic amb les aportacions teòriques.
Cada alumne escull després quin és el tipus de còmic que vol dibuixar segons
els seus interessos personals (europeu, americà, Manga,..).
El calendari
de l”Escola és viu durant tot l'any i es pot trobar oferta de cursos durant l'estiu
,en el que també hi ha un casal artístic, i al llarg del curs escolar. Es
pretèn abarcar diverses variants dels llenguatges artístics i s'hi pot trobar cursos de ceràmica, plàstica en anglès, restauració creativa i
scratchboard. S'han dut a terme masterclass amb mestres de diferents
disciplines, com el pintor Josep Maria Alarcon o el dibuixant Carlos Azagra. La
programació per al proper curs, inclou totes les possibilitats que hem anat
esmentant però s'estan preparant
també tallers monogràfics de caricatura,amimació, skratchbooking, body
painting, fotografia, construcció de titelles i arteràpia.
diumenge, 23 d’octubre del 2016
Projecte slowarts
Aquest curs 2016/17 posem en marxa el projecte slowarts. Com en aquesta imatge, ens situem davant d'una ruta que tot just comença i en la que volem anar construint i reconstruint a partir del que aquest camí ens ofereixi.
El projecte slowarts es centra en l'artesania i els oficis tradicionals. Volem posar en valor el treball fet amb les mans i els productes que se n'obtenen en el camp de les arts aplicades. En ells hi ha implícits un seguit de sabers populars, formen part del nostre patrimoni cultural i són, al cap i a la fi, una manifestació artística.
Per aquest motiu, pensem que calen iniciatives que contribueixin a la seva recuperació i revalorització. El treball fet amb les mans, ha de ser recongut com quelcom que conté en si mateix uns valors implícits i que es complementa de manera indissociable, amb una activitat intel.lectual.

Per aquest motiu, pensem que calen iniciatives que contribueixin a la seva recuperació i revalorització. El treball fet amb les mans, ha de ser recongut com quelcom que conté en si mateix uns valors implícits i que es complementa de manera indissociable, amb una activitat intel.lectual.
La filosofia slow ens aporta un marc genèric que s'ajusta a les nostres premises i que esdevindrà una guia per al projecte, encara que aquest pugui beure d'altres fons. Aquest pensament aboga pel gaudi del temps i la necessitat de parar en determinats moments per a que les nostres actuacions es puguin fer de manera conscient. Això ens permet reflexionar sobre el que fem ,pensar en l'impacte de les nostres accions i buscar els recursos en el nostre entorn més proper.
Ens centrarem en la creació de peces d'art, objectes per a casa, productes de bellesa i peces de roba i complements, oferint un seguit de cursos, jornades, tallers,...emmarcats dins de la línia d'aquest projecte
Subscriure's a:
Missatges (Atom)