 |
| Ken Goddard |
Un dissabte al matí, en un carrer de Lleida, del barri de
Pardinyes, un grup de quatre artistes (Josep Maria Alarcón, Oriol Arumí , Rafa
Borlansa i Azadeh Nasiri) van començar a
pintar sobre el cos de models (tres dones i un home) que anaven pràcticament
nus. Al seu voltant, organitzadors,
fotògrafs, públic assabentat de l’esdeveniment , gent que espontàniament es va
anar incorporant i curiosos que passaven de camí. L’art va envair la vorera en
una manifestació a la que alguns estem
poc habituats: la pintura sobre els cossos, en anglés: body painting. Es
tractaca de la primera edició del Lleida
Body Paintig Festival, una iniciativa de la galería d’art “Ars creatio” i
l’Escola Ermengol que pretenia mostrar en aquesta ciutat aquest tipus de creació efímera
en la que el llenç és el cos humà. Les /els models s’anaven vestint amb pintura
i a mesura que el procés avançava, deixàvem d’assistir a la nuesa per contemplar
com la creació pot cobrir sense roba.
 | ||
Encara que a Lleida sigui la primera vegada que s’organitza
un festival d’aquestes característiques, aquests esdeveniments són habituals i
molt concurreguts en edicions d’aquest tipus que podem trobar per tot el món. El més
destacat és el The World Bodypainting Festival ,que es
cel.lebra anualment a Àustria i que en la seva darrera edició va comptar amb la
participació de més de tres-cents artistes procedents de cinquanta països. En
trobem però, altres molt destacats en altres indrets con América del Nord, Austràlia, Itàlia i també al
nostre país.
 |
| Ken Goddard |
 |
| Ken Goddard |
El body painting es practica des de la història remota de la humanitat, encara que al 1959 el pintor americà Allan Kaproll li va posar el nom . S’han descobert les primeres manifestacions en gravats en roques de l’era del Neolític, en les que es pot veure cossos de dones adornats amb línies geomètriques. En totes les cutlures tribals podem observar encara l’ús de pigments naturals que serveixen per vestir el cos en cerímónies, rituals de pas o com a ”abillament” de propietats màgiques. Juli César en la guerra de les Gàlies parla de guerrers celtes pintats de blau, un color que aconseguien amb un tint que les confería un poderós ascendent per espantar enemics i els protegía del fred.
 |
| Juan Yeste |
Parlem de personatges remots i de tribus amb les que
convivim, de rituals que ens semblen llunyans i
que d’alguna manera, actualment seguim, encara que sigui en formes
diluïdes pel temps. La pintura dels cossos en la societat occidental actual és
una manifestació del body art (body painting, tatutatges, piercings…), que es
reactiva a principis de S XX i que adquiereix força als anys 50/60 quan es
relaxen les costums envers la nuesa. Es tracta d’obres efímeres, ja que un cos
concloses desapareixen del cos dels /les models . S’han de mostrar en el moment de la seva
execució o immediatament acabades i cal conservar-les per mitjà de frotografies
i gravacions. El carrer pot ser l’espai on es porta a terme tot aquest procés , ja que es tracta de treure l’art de museus i galeries , de trencar
esquemes preconcebuts, posant-lo a l’abast de tothom. És una manifestació d’art conceptual amb una
posada en escena, que li pot donar de vegades matisos teatrals. Els cossos són
suports i les seves formes intereaccionen amb les creacions i els creadors. El
plantejament per a l’artista és un altre, ja que es treballa amb volums, amb
mutiplicitat de dimensions i amb llenços plens de vida. Podem trobar creacions
magnífiques, obres de gran qualitat, conservades només per mitjà de la imatge.
A Lleida, amb aquest primer Lleida Body painting festival,
s’ha fet un primer pas (amb molta modestia i prudència) per treballar en
aquesta direcció, per mostrar quelcom que batega al món de l’art actual arreu del món. Institucions com el
Departament de Cultura , la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis
Ilerdencs li ha donat suport i els organitzadors ja treballen en properes edicions.
 |
| Juan Yeste |
 |
| Ken Goddard |
 |
| Juan Yeste |
 |
| Ken Goddard |
Azadeh Nasiri (pintora):
 |
| Juan Yeste |
“Aquesta obra té dos significats. El primer concepte fa referencia a que les dones sempre estan en segon pla, però el món és dins seu i la vida flueix a través d’elles. La segona idea és la manca d’aigua al món . Cada ésser humà té l’obligació de salvar-lo de la desidratació en el futur . Cada any, aquest problema és més greu”
Josep Maria Alarcón
(coorganitzador i pintor):
“En
aquesta ocasió, la meva intervenció s'ha desenvolupat fora dels paràmetres habituals, tot i que
sense
abandonar el context del meu projecte "Ex libris".
L'obra
és fruit de la subjectivitat del creador i en ella, el color comparteix
protagonisme amb les formes, l'anatomia de la model i la textura visual.
 |
| Juan Yeste |
Del
resultat, cal destacar el diàleg conceptual que s'estableix a través del
llenguatge de l'abstracció lírica entre la forma, la línia i el color,
articulat amb la icona de la proporció àuria, la lletra phi, en aquesta ocasió
executada amb gest cal·ligràfic i en color blanc. Phi representa el número
auri, paradigma de la bellesa universal des de l'antiga Grècia”
Oriol Arumí(pintor):
 | ||
| Juan Yeste |
“Amb la meva intervenció de body painting vaig buscar fer un
pas més en el procés personal que em porta del realisme cap a l’abstracció, que
em permet expressar-me d’una manera única, completament diferent a la de
qualsevol altre artista, i lliure de la tirania de la necessitat de buscar
semblances amb el món real propia del realisme. Em va semblar genial la idea
d’invertir la tendència dels meus darrers anys en que he pintat cossos femenins
davant d’un fons abstracte, i almenys per un dia, fer que les taques abstractes
s’integressin amb la model. Això m’obre les portes a nous experiments,
aplicant-ho al muralisme”
Rafa
Borlansa(pintor):
“Body Painting: quan la
pell esdevé Art"
 |
| Juan Yeste |
El Body Painting és
bellesa en moviment, força, color, però també fusió entre la matèria viva i la
inerta: pell, suor, pintura i pinzell s’uneixen per transformar-se en una cosa
nova i sorprenent.
En el meu cas, el motiu, la
interpretació d’una de les grans obres de la història de l’art, El Guernika,
ens transporta, a més, a un món de diàleg i mestissatge d’autors.”
Ermengol (coorganitzador):
“Lleida Body Painting Festival és
una confluència d'idees entre l'Escola Ermengol i la galeria Ars Creàtio.
L'Escola feia temps que treballava amb laidea de fer tallers de Body Painting i
un dia, Josep Maria Alarcón (Ars
Creàtio),en una xerrrada informal, ens
comenta que ell també vol fer algo sobre aquesta expressió artística poc
habitual a Lleida. Alarcón suggereix donar-li format de festival i des
d’aquest, oferir a la nostra escola tallers
de técniques de pintura sobre el cos humà.
Aquesta primera edició ha estat també un
assaig per coneixer aspectes de funcionament, la reacció del públic i qüestions
logístiques, tenin en compte que es una activitat que es fa al carrer. El balanç d'aquest primer festival és
molt possitiu en tots els aspectes: ens convida a continuar i ja estem
treballant en la segona edició que es faria el dissabte 2 de juny al mateix lloc. Ja ens comencen
a arribar propostes d'artistes d'arreu que volen participar el proper
any. Ara toca gestionar bé el creixement, que ens obligarà, entre altres coses,
a valorar la qualitat artística dels participants per tal de garantir un nivell
alt que contribueixi al prestigi del certàmen. Un dels nostres propòsits es
trobar també esponsorització, per poder donar premis a les millors obres.
Demanarem també una major implicació de
les entitats públiques lleidatanes. Estem davant d'un projecte que ens agradaría
que posicionés Lleida al circuit mundial
d'aquest gènere.”
 |
| Juan Yeste |
Núria Mallol
Patrocini: Diputació de Lleida, IEI, Departament de Cultura
Col.laboren: Bar/Restaurant Txema, Grup Seven, Juan Yeste, Ken Goddard
Patrocini: Diputació de Lleida, IEI, Departament de Cultura
Col.laboren: Bar/Restaurant Txema, Grup Seven, Juan Yeste, Ken Goddard
