Per a qui no et conegui, ens presentes a l’Eugenia González Mayer?
Sóc una jove de Lleida. Em dedico
a la il·lustració i al món del filat artesanal de llana i cotó i al tenyit amb
tints naturals. Vaig estudiar el batxillerat artístic a l'Institut Màrius
Torres i posteriorment, el Grau en Belles Arts a la UB de Barcelona.
Actualment, he tornat a Lleida i segueixo fent dibuixos i llanes. Combino aquestes dues tècniques, ja que són les meves dues grans passions. En
el món de l'art les possibilitats són il·limitades.
Ser filla d’artistes t’ha portat a veure el món amb una mirada
diferent?
Imagino que sí. Tot en la vida t'influencia, les teves vivències,
l'entorn en el que vius i creixes... . Vaig crèixer envoltada de dibuixos,
pintura i ferros, hauria sigut estrany que sortís una filla advocada. Quan vaig
poder agafar un llapis amb les mans com els pares, ho vaig fer i des-de llavors
que no he deixat de fer-ho. Suposo que el món artístic et fa veure les coses
de manera diferent. De vegades, quan vaig pel carrer acompanyada, m'han cridat
l'atenció per que m'he parat a agafar una fulla o alguna pedra dient: ¡Mira
quins colors!. Et pares a veure coses que per altres podrien passar
desapercebudes. I això també m'agrada, perque els artistes són capaços ( i hauria de ser una obligació) d' ensenyar coses als altres que d'un altra manera
no veurien ( tant de forma crítica com de la forma més estètica).
Com a escriptora
i il·lustradora de contes, com t’agrada treballar la relació entre el text i
les imatges?
M'agrada barrejar-ho, de manera
que a vegades el text formi part de la mateixa il·lustració o que d'alguna forma quedi integrat estèticament. No m'han acabat de convèncer els contes que
he fet en els que la imatge i et text quedaven molt separades. Tot parla de la
mateixa història, així que per a mi, és millor que quedi unit.
Et dediques
també al tenyit i filat de llana amb tècniques artesanals. Cal vindicar el
valor artístic de l’artesania?
Sí, perquè una artesania deixa de ser art?. Andy Warhol va convertir una
llauna de sopa en una obra famosíssima. Una cosa bona ( i no tant bona) que té
l'art es que TOT ho pot ser. No té límit, només el que nosaltres l'hi posem.
Sí te un sentit, tant visualment com en contingut, es vàlid. Encara que jo no
treballo amb els fils en les meves obres per reivindicar l'artesania, ho faig
per que volia unir aquests dos mons que tant m'agraden i que trobo, que es poden
complementar molt bé.
Com descriuries
les obres que podem veure a l’exposicio de l’Escola Ermengol Balaguer?. Hi ha
un eix vertabrador?
Hi ha tot un recorregut de la
meva evolució artística. Podem veure una primera etapa de retrats que vaig fer a la universitat, de familiars meus. Una segona etapa en la que vaig treballar
una mica el tema paisatgístic, en el que integrava muntanyes i paisatge amb
persones i una tercera etapa en la que em trobo en la actualitat, en la que he
integrat el telar i el fils als meus treballs.
Quíns són els
teus propers projectes?
Seguir dibuixant i acabar un conte en el que estic
treballant ara i que espero aviat vegi la llum. Pel que fa al món de la llana,
seguir filant i experimentant amb plantes, fils i olles.
Núria Mallol
